bé... bàsicament això que he afegit a un raconet d'aquest blog bastant inoperatiu és un enllaç on podreu escoltar íntegrament el disc del meu grup de música, l'équilibriste. esper que vos agradi.
Per ventura no dir res... és la millor decissió.
m'he trencat es cap pensant aquesta entrada i, realment, el títol ho diu tot. qui no ho entengui és que no sap ben bé què vol dir això per a mi. com diuen... vostès mateixos/es.
bon estiu.
bon estiu.
toca es coeons veure com es critica quasi indiscriminadament el suport econòmic que rep sa música que es canta en català. llegia fa menys d'una setmana a diariodemallorca una entrevista a un grup fantàstic i peculiar que han estat guanyadors d'un concurs de maquetes (tampoc no n'hi ha tants, per tant, si sou un poc vius sabreu de què va). la cosa anava bé, fins i tot diria que interessant, fins que el senyor periodista (el nom del qual no record tot i que tampoc no és rellevant perquè no és una actitud exclussiva seva sinó que s'ha repetit en algunes entrevistes i articles que he pogut llegir) va comentar alguna cosa semblant a:
"debéis estar muy orgullosos de haber ganado un concurso de maquetas sin cantar en catalán"
ja avís que no és literal... però s'hi assembla molt! m'agradaria que algú (a mi me fa vessa) fés un recompte dels guanyadors de tots els pop-rock d'un temps, del fugaç telescopio, del rec-play, dels sonopalmes.... i miraríem quants de grups que canten en català han estat guanyadors d'alguna cosa. és cert que al rec-play hi havia una categoria específica per a grups que cantaven en català... a un sol concurs!
per ventura és cert que molts de grups que canten en català són, per dir-ho sense inslutar a ningú una repetició infinita de l'esgotadíssim rock català o del moviment reivindicatiu vinculat a l'ska-reagge-punk-hardcore. en tot cas, caldria ser seriosos, no? perquè qualsevol periodista del tres al cuarto (que diuen en bon mallorquí) que es dedica a fomentar el prejudici amb les seves preguntes i opinions perdria es cul per entrevistar a antònia font o en joan miquel oliver.... ep! amb tots els respectes pel mestre! seria entrar en altres terrenys critcar amb tota la contundència que es mereix el suport econòmic que determinades conselleries crisitzades dediquen a grups pop de ressò internacional.
proposta: per què aquest mateix periodista (o un altre) no pregunta a juan aguirre i eva amaral (o als d'el canto del loco...) què opinen sobre el suport econòmic que reben o han rebut de la conselleria de turisme? com diuen en aquests casos... ja si u cas!
per ventura és cert que molts de grups que canten en català són, per dir-ho sense inslutar a ningú una repetició infinita de l'esgotadíssim rock català o del moviment reivindicatiu vinculat a l'ska-reagge-punk-hardcore. en tot cas, caldria ser seriosos, no? perquè qualsevol periodista del tres al cuarto (que diuen en bon mallorquí) que es dedica a fomentar el prejudici amb les seves preguntes i opinions perdria es cul per entrevistar a antònia font o en joan miquel oliver.... ep! amb tots els respectes pel mestre! seria entrar en altres terrenys critcar amb tota la contundència que es mereix el suport econòmic que determinades conselleries crisitzades dediquen a grups pop de ressò internacional.
proposta: per què aquest mateix periodista (o un altre) no pregunta a juan aguirre i eva amaral (o als d'el canto del loco...) què opinen sobre el suport econòmic que reben o han rebut de la conselleria de turisme? com diuen en aquests casos... ja si u cas!
jo som es primer començant per l'esquerra d'aquests cinc individus. quatre dels quals vam formar part d'un grup de pop-rock que no va trobar es seu lloc dins des panorama des rock en català, joan toni skarabat. ara ja no som el que érem, de fet, res no és el que era. feim rock'n'roll amb aires indie però sobretot ens hem aconseguit equilibrar com a músics. noltros cinc som l'équilibriste... jo bàsicament rasc la guitarra, cant una mica i me moc bastant.
però no de l'équilibriste pagam sa hipoteca... (ni ses cordes de sa guitarra) per això vaig decidir fer feina de mestre de música. sí! hi ha mestres que ens dedicam quasi totes les hores setmanals a fer música amb infants d'entre 3 i 12 anys en el meu cas a una barriada que podríem qualificar, com a mínim, d'interessant; son gotleu. normalment és molt difícil fer-hi feina però hi ha alguns dies que emocionen amb la mateixa mesura que m'emociona l'équilibriste, o l'actual barça o moltes altres coses... (bé, no tantes). és per això que a aquest blog hi trobareu (si pens a donar-li vida...) coses relacionades amb això... fets, comentaris, videos, fotos de n'albert com a mestre, músic, amic, estimat, germà, familiar, hipotecat... totes aquestes coses que es segle XXI ens imposa viure i que, de bon grat, acceptam.
però no de l'équilibriste pagam sa hipoteca... (ni ses cordes de sa guitarra) per això vaig decidir fer feina de mestre de música. sí! hi ha mestres que ens dedicam quasi totes les hores setmanals a fer música amb infants d'entre 3 i 12 anys en el meu cas a una barriada que podríem qualificar, com a mínim, d'interessant; son gotleu. normalment és molt difícil fer-hi feina però hi ha alguns dies que emocionen amb la mateixa mesura que m'emociona l'équilibriste, o l'actual barça o moltes altres coses... (bé, no tantes). és per això que a aquest blog hi trobareu (si pens a donar-li vida...) coses relacionades amb això... fets, comentaris, videos, fotos de n'albert com a mestre, músic, amic, estimat, germà, familiar, hipotecat... totes aquestes coses que es segle XXI ens imposa viure i que, de bon grat, acceptam.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
